Informació vs Memòria

El workshop Informació vs Memòria es proposa fomentar la coexistència entre humanitats, ciència i tecnologia en un context performatiu. En base a una investigació prèvia duta a terme per diverses entitats convidades per la Fundació Èpica i especialitzades en diferents disciplines (neurociència, biologia, gastronomia, supercomputing, active aging…), els participants convidats al workshop desenvoluparan un treball polivocal que culminarà en una performance final davant del públic.

Vivim a l’era de la informació: les noves tecnologies, xarxes i mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en les activitats socials, culturals i econòmiques. Encara que aquests desenvolupaments comporten tota mena de facilitats i comoditats, poden convertir-se fàcilment en una arma de doble tall. Fins a quin punt som conscients de la manipulació informativa dels mitjans? Som capaços d’alterar els nostres propis records a través de les dades que emmagatzemem, publiquem i editem? De quina manera afecten les xarxes socials la nostra identitat? Com estructurar la pròpia informació quan avui dia una sola persona és capaç de generar més contingut del que abans podia trobar-se a una biblioteca?
Totes aquestes preguntes es plantegen com a conceptes oberts per reflexionar al llarg del workshop. Els investigadors convidats faran les seves indagacions i propostes per facilitar una base sobre la qual treballar que, amb l’arribada dels participants, serà complementada i enriquida a través de brainstormings i accions.

La Fundació Èpica de La Fura dels Baus és un centre de creació multidisciplinari al voltant de les arts escèniques, per la qual cosa el diàleg entre humanitats, ciència i tecnologia n’és un dels principis fonamentals. L’intercanvi de coneixements, experiències i investigacions dels professionals implicats serà primordial per al desenvolupament del workshop.
A més de la suma de talents, un altre dels pilars de l’entitat és el treball en acció: més enllà de les teories i les reflexions sobre conceptes, la majoria d’investigacions i desenvolupaments arribaran quan es posin en pràctica. Els exercicis, proves i improvisacions estaran presents al workshop des dels seus inicis i representaran la major part de la posada en comú.
Una altra de les aportacions de la Fundació Èpica serà Kalliope, l’aplicació mòbil insígnia a les seves performances. Aquesta app, dissenyada especialment per a la interacció amb el públic en temps real, ofereix una segona narrativa als espectadors: complementa la trama principal de l’espectacle, guia els membres de l’audiència pels espais i dona consells i indicacions sobre com relacionar-se amb el seu entorn.

La temàtica del workshop, encara que definida, continua estant oberta a tota mena de preguntes. De quina manera emmagatzema records el nostre cervell? Quan triguen a formar-se? Com ens fan crear expectatives davant d’experiències noves? Podem alterar la nostra pròpia memòria a través de les dades que emmagatzemem?
Els experts convidats treuen partit a totes aquestes qüestions i arriben a diversos temes en comú, que alhora plantegen nous reptes de cara a la performance final. Per exemple, diverses converses giren al voltant de la creació de falsos records. És possible convèncer el públic que alguna cosa que no ha passat mai ha passat en realitat? Es pot condicionar tots els membres d’una audiència de manera que, rebent certs inputs sobre els seus records, tothom digui la mateixa paraula alhora? Tot el públic interpretaria el mateix senyal d’una sola manera o les vivències personals comportarien tantes connotacions com espectadors? Es pot influir sobre una audiència fins al punt que tothom prengui la mateixa decisió, per arriscada que sembli?
Fins a començar el workshop, els professionals entren en fase de reflexió mentre fan els preparatius corresponents per garantir que les seves investigacions siguin exitoses.

Els dies inicials del workshop es dediquen a exercicis de cohesió grupal: els participants desenvolupen activitats de team building per enfortir llaços i assegurar que totes les persones implicades al projecte es converteixin en un equip. A continuació, es passa als primers brainstormings: s’havia demanat als participants que portessin idees sobre el tema Informació vs Memòria per treballar conceptes ja establerts i convertir-los en accions com més aviat millor, de manera que durant la primera setmana les propostes queden clares. Un cop els participants s’han dividit en grups de treball, les escenes que es presenten són:

Privadesa (o manca d’ella) en xarxes socials. Com les nostres dades, records i vida privada es troben emmagatzemades als dispositius mòbils, i de quina manera reaccionaríem si fossin robats o destruïts.
Connexions neuronals. Sobre el funcionament dels tractes cerebrals: els membres del públic es converteixen en neurones i han de reaccionar davant de certs estímuls (fàstic, por, excitació…).
Falsa informació. Totes les interpretacions d’una mateixa història, sovint oposades o fins i tot inconnexes, convergeixen a la mateixa escena fins al punt que l’audiència no sap quina versió és la certa, si n’hi ha alguna.
Colaboració. La solidaritat com a base del pensament del segle XXI: una part del públic queda atrapada a la sala i la resta, dividida en grups i partint de fragments d’informació, ha de treballar en equip per alliberar-los.
Expressió de gènere. Sobre com les idees preconcebudes sobre els gèneres binaris (què significa ser home o dona, què entra dins de la categoria “masculí” o “femení”) poden portar una gran part de la societat a tenir prejudicis davant d’individus que no pertanyen a aquesta binarietat, o fins i tot davant del seu propi gènere.

La segona setmana consisteix a consolidar les propostes escèniques ja existents amb la finalitat de donar forma a la performance final. Es perfilen temes, defineixen accions i preparen escenografies. D’aquesta manera, l’escena sobre la privadesa en xarxes socials es converteix en una passarel·la amb imatges de la vida personal dels assistents, performers i convidats, que es troben a la xarxa en mode públic. L’espai dedicat a explorar les connexions cerebrals queda emmarcat per una galleda de tul on els membres del públic entraran per transformar-se momentàniament en neurones. La falsa informació es tracta en un espai totalment recobert de diaris, símbol tant de la multiplicitat de notícies com de la infoxicació. L’escena sobre la col·laboració serà observada per multitud d’ulls, un Gran Germà orwel·lià que donarà ordres als espectadors. Finalment, la sala sobre l’expressió de gènere estarà marcada per dos espais, representant la feminitat i la masculinitat, definits amb atributs de tots dos gèneres a nivell simbòlic i de vestuari.

La performance final Informació vs Memòria s’inicia amb una reflexió sobre la privadesa en xarxes socials: mentre una sèrie de performers creuen una passarel·la amb la mirada fixa als mòbils, demanant selfies a l’audiència, els membres del públic veuran projectades de fons pròpies fotos, la seva vida íntima compartida de forma pública a facebook i instagram. Mentrestant, se’ls demanaran els seus propis mòbils (“pròtesis digitals”) que seran destruïts a cops en una celebració violenta.
Tot seguit s’entra a l’espai dedicat al cervell. Els assistents es convertiran en una xarxa neuronal que haurà de treballar en equip per parir un cervell i, una vegada aconseguit, aprendrà algunes de les seves funcions i reaccions davant de l’amor, la violència, l’excitació i la intoxicació. Posteriorment, seran part d’un experiment de degustació: se’ls oferirà tastar unes llaminadures, primer en estat normal, després amb el nas tapat i finalment havent consumit un inhibidor del dolç, comprovant així com el cervell intenta processar certes experiències quan parteix dels sentits es troben bloquejats.
En sortir de l’espai cerebral trobareu un grup de ciutadans sènior, l’associació de veïns del Manresà, que relataran a l’uníson algunes experiències de la seva vida a mesura que són transportats en una plataforma cap a un nou espai on el públic experimentarà un bombardeig de falses informacions. La mateixa persona serà acusada de ser alienígena, admirada com a celebrity, venerada com la dona més bella del món, aplaudida com a medallista olímpica i temuda com a terrorista mentre els mòbils dels assistents no paren de llançar notícies de manera constant i contradictora fins a acabar en una gran explosió de papers de diari que ompliran la sala i cobriran la protagonista.
Posteriorment, el públic és conduït a la sala de l’Ull, un Gran Germà Orwellià que atraparà alguns d’ells i donarà ordres a la resta perquè puguin alliberar els seus companys. S’hauran de dividir en equips i cooperar per trobar diversos objectes que els permetran desxifrar el trencaclosques plantejat per l’Ull fins que tots els membres de l’audiència es reuneixin per poder passar a l’escena final.
L’últim espai està dedicat a l’expressió de gènere: diversos performers seminús es barrejaran entre els assistents, que els hauran de tocar i determinar a quin espai pertany dins l’espectre genèric. Finalment, presenciaran una breu escena per part de cada performer, dutes a terme de forma simultània dins del mateix espai: un home que recorre a la ciència per augmentar la mida del penis, una dona enganxada al mirall que és constantment coberta de maquillatge i roba típicament femenina… Per acabar, un cadàver cobert de pedres a manera de ritu funerari amb un cartell on figura “Aquest cos ha estat donat a la ciència” és retirat de la sala davant la mirada de tots els assistents.