La Maldición de la Corona

La Maldición de la Corona, un experiment col·lectiu, virtual i a distància que pren com a referència el clàssic de la literatura Macbeth de William Shakespeare, neix el 13 d’abril, després poques setmanes de confinament pel COVID-19
L’experiment ha involucrat a una trentena de creatius, que han treballat a distància conjuntament a través de plataformes de videoconferències habilitades i personalitzades per l’equip de la Fundació Èpica. El resultat, és una obra pionera que transcendeix les barreres tecnològiques i investiga el futur de teatre en temps de revolucions digitals.

Amb aquest experiment, Fundació Èpica La Fura dels Baus inaugura un nou format de treball distribuït, adaptant-se a la nova situació i esforçant-se per superar els estralls que el virus està causant en el món de la cultura i l’espectacle. Seguint l’habitual manera de treballar, els reptes afrontats durant aquest projecte no han estat pocs.
D’una banda, el repte de crear en un estat d’alarma i de confinament imposat. La distància, la virtualitat, els canvis de fus horari i la manca de recursos, són situacions a què s’han vist sotmesos els diferents creatius distribuïts entre Europa i Amèrica. L’objectiu de l’experiment, crear una obra col·lectiva, ha obligat als participants a treure partit al propi entorn i a la creativitat, promovent la reinvenció de l’espai domèstic en espai de creació.
D’altra banda, el repte tecnològic que ha suposat l’ús creatiu de plataformes de videoconferència no pensades per a l’entorn performàtic. Aquestes eines més pròpies del teletreball han promogut d’una manera natural en aquest projecte, l’evolució de l’art cap a noves formes i formats que hibriden l’art digital, la performance, la música, així com altres tècniques artístiques. 
Per acabar, La Maldición de la Corona ha posat de manifest la reflexió sobre l’audiència, el naixement de nous públics a través de l’exploració sobre nous gèneres artístics. L’ús de noves eines de retransmissió massives i interactives ha donat l’oportunitat d’ampliar l’audiència, amb la possibilitat de crear una comunitat activa de públic que decideix, aporta i participa. La continuació de nous experiments d’aquest tipus permetrà traspassar les fronteres físiques del nostre espai creatiu i generar un debat més enriquidor entorn dels seus resultats.

A la iniciativa s’hi han sumat també tres grups de recerca, en qualitat d’experts: el Departament de Filosofia de la UAB i el Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Centre de Visió per Computador (CVC).
El primer centra la seva participació en l’estudi de com un entorn concret pot afectar el procés creatiu, i com aquest últim es transforma. L’  IDIBELL investiga l’impacte de l’entorn virtual en el sistema cognitiu tant de l’audiència com del grup de participants i com l’estereotip pot alterar o disminuir a partir de la participació en aquest tipus de projecte. Finalment, el  Centre de Visió per Computador, a partir de l’observació del procés creatiu, estudiarà i buscarà indicadors, a través de les tecnologies de visió per computador, natural language i machine learning, sobre els processos de relació que hi ha entre els éssers humans dins d’un procés creatiu, lanàlisi dels processos de lideratge i de comunicació.  

Durant el projecte, el treball s’ha realitzat a dos nivells.
D’una banda, l’equip de direcció ha dividit els participants, que ja havien format part de l’últim projecte de la Fundació Sistemes Complexos (2019), en grups de 4-5 membres. A cadascun dels grups se li ha habilitat una sala virtual de videoconferència des d’on organitzar i en la majoria de casos, com a escenari del procés creatiu. Els grups han treballat tenint en compte la disponibilitat dels seus membres i l’equip de direcció ha assistit els grups de treball adaptant-se a les seves necessitats.
D’altra banda, periòdicament s’han organitzat reunions generals setmanals amb tots els participants en les que compartir el treball realitzat per cadascun dels grups amb l’objectiu de treballar en les transicions entre actes i facilitar la col·laboració i participació entre els grups.
A les reunions generals hi han assistit els experts per supervisar el treball realitzat.
La Maldición de la Corona ha encetat una nova manera de treballar de la Fundació, mostrant la seva capacitat per adaptar-se ràpidament a situacions inesperades. En aquest projecte, tot i que la virtualitat i la distància han jugat un paper clau, no han suposat cap límit a la creativitat, sinó tot el contrari. Han permès als participants explorar nous formats hibridant tot tipus de coneixements, des dels més analògics fins aquells més digitals, traient partit al propi entorn i en la majoria de casos, fent servir material tecnològic d’ús domèstic.
El projecte ha permès reflexionar sobre altres maneres d’interaccionar amb l’audiència, obrint la porta a nous formats en els quals la pantalla pot ser tractada com un agent més dins l’obra.

Com a primera presa de contacte amb aquest nou format creatiu, Fundació Èpica proposa als participants desenvolupar un primer exercici en el qual hauran de crear un extraterrestre. Imaginant un futur on el coronavirus ha impossibilitat la vida a la Terra, diferents races i personatges han hagut d’emigrar reunint-se a través d’aquest espai de videoconferència. Durant la presentació, les històries i anècdotes dels personatges així com els diferents vestits, caracteritzacions, eines tecnològiques i ambients domèstics van anticipar les estratègies que els participants haurien de seguir per dur a terme el resultat final. 

El projecte va finalitzar amb la retransmissió pública en directe dels resultats de l’experiment: una obra que hibrida diferents tècniques audiovisuals i interpretatives. La primera performance virtual es va dur a terme el 28 d’abril de 2020, amb una audiència de més de 3.000 persones. 

A causa del seu extraordinari acolliment, “La Maldición de La Corona” es va retransmetre novament en directe el 8 de maig, amb una audiència de 1800 persones més. 
Per a aquesta segona retransmissió, per a portar més enllà la recerca sobre entorn performatiu-digital, es va utilitzar l’aplicació desenvolupada a la Fundació Èpica, Kalliópê. Per al seguiment d’aquesta segona retransmissió, l’audiència va descarregar en els seus telèfons intel·ligents aquesta eina de comunicació massiva amb la qual rebien missatges, músiques, vídeos, imatges i qüestionaris, en paral·lel durant la retransmissió. Aquesta eina va aportar una nova relació entre els continguts retransmesos i el públic, generant un experiència immersiva i participativa a través dels continguts multimèdia a temps real vinculats amb la narrativa de La Maldición de la Corona.
Després de totes dues retransmissions, els participants a l’experiment juntament amb l’equip de la Fundació van obrir debat sobre els resultats exposats i sobre el procés creatiu. A través del xat l’audiència va poder participar llançant preguntes als participants. Algunes d’elles van versar sobre les dificultats de la creació en un entorn digital i a distància, la reflexió del nou entorn “domèstic-performatiu” i sobre el futur de la cultura en la nova normalitat.