LEAVeS

LEAVeS és un projecte de l’associació La FORTeRESse i la iniciativa europea EU Collective Plays: una experiència polivocal que, amb la col·laboració de La Fura dels Baus i la Fundació Èpica, vol descobrir nous límits del llenguatge escènic i la interacció amb el públic en base temes tan actuals com la identitat i les veus dels refugiats.
Anna Romano, directora del projecte, acudeix a la Fundació Èpica amb el text d’aquesta obra que s’estrenarà durant la temporada 2018-19 al Festival Internacional de Dramatúrgia Quartieri dell’Arte (Itàlia). El seu objectiu és col·laborar amb els artistes convidats per refinar la seva posada en escena a través d’un treball col·lectiu: millorar idees incipients, trencar amb allò establert, trobar noves dinàmiques i, en definitiva, donar vida al projecte perquè salti del paper a la acció gràcies a l’intercanvi de conceptes i coneixements que es durà a terme.

Samia Yusuf Omar tenia 17 anys i era originària de Somàlia. Samia va ser la velocista número 2895 als Jocs Olímpics de Beijing del 2008. Va morir ofegada a la Mediterrània quan la seva barca clandestina es va enfonsar intentat arribar a l’illa italiana de Lampedusa.
LEAVeS és un homenatge a Samia, però no a la seva biografia. Els autors es van inspirar en diferents esdeveniments per transcendir-los amb la intenció de fer servir primer la composició i després la interpretació actoral per tractar una cosa universalment coneguda: la nostra finitud i debilitat davant la Vida i la Història.
Per tant, cal escriure perquè la carrera de Samia mai acabi. Fer teatre és necessari, per a totes i cadascuna de les Samies anònimes que desafien els mars, perquè ens puguin seguir fent preguntes i qüestionant el món, el nostre món.
LEAVeS és una obra polivocal resultat d’una residència al Théâtre des Doms d’Avignon durant el març del 2016, sota la direcció del nou director artístic Alain Cofino-Gomez.
La versió anglesa de LEAVeS es publicarà el 2018, traduïda per Maria Adele Palmeri i produïda com a part de la temporada 2018-19 amb la col·laboració de La Fura dels Baus, dirigida per Anna Romano. S’espera estrenar-la al Festival Internacional de Dramatúrgia  Quartieri dell’Arte (Itàlia) i serà representada a altres festivals organitzats per col·laboradors del projecte europeu.

A la concepció original de LEAVeS es troba una interacció constant entre el text, la interpretació actoral i les projeccions en vídeo: aquests tres elements mantenen un diàleg fonamental des de la perspectiva dramatúrgica, permetent fer salts espaciotemporals i dur a terme paràboles poètiques. Des de la Fundació Èpica es planteja portar aquest joc tan lluny com sigui possible: retroprojeccions, loops i altres investigacions al camp audiovisual seran complements indispensables per al treball actoral.
Una altra de les aportacions de la Fundació Èpica a LEAVeS serà la tecnologia de Kalliópê, una aplicació mòbil dissenyada per a la interacció amb el públic en temps real per completar la dramatúrgia i guiar els espectadors. Aquesta app ha estat usada amb gran èxit als workshops d’Èpica i segueix indagant per trobar noves formes narratives.

El primer dia de workshop es dedica a la presentació del text a treballar, les introduccions dels participants (alumnes del taller, integrants de La FORTeRESse i personal de la Fundació Èpica) i els exercicis de confiança i cohesió grupal. D’aquesta manera, totes les persones que intervenen al workshop es familiaritzen les unes amb les altres i comencen a convertir-se en un equip preparat per dur a terme el treball intensiu que suposa un workshop d’una setmana.
A continuació tenen lloc els primers brainstormings. Els participants són dividits en quatre grups, un per a cada escena principal de LEAVeS, i se’ls encarrega desenvolupar una proposta de performance relacionada amb el tema assignat:
-Identitat. La identitat (o pèrdua de la mateixa) dels immigrants, una falsa identitat imposada per la societat sobre la base del seu aspecte o lloc d’origen.
-Viatge / Metamorfosi. Canvis físics, psicològics i emocionals que l’immigrant patirà durant el viatge.
-Somni. Escenes oníriques, deliris que es confonen amb somieigs. En certes circumstàncies, la llibertat només existeix als somnis.
-Realitat. Una realitat manipulada, la falsa informació que arriba a les societats privilegiades sobre la situació dels immigrants i dels països en conflicte.
En base al treball teòric, els participants es posen fil a l’agulla i comencen a preparar les seves escenes, que seran revisades i millorades per tot el grup a mesura que avanci el workshop.

Les escenes estan plantejades, és hora de donar-los forma. Els participants desenvolupen el seu treball, sempre seguint les idees i temàtiques proposades al text original de LEAVeS, a base d’assajos i posades en comú. Hauran de desenvolupar no només la dramatúrgia, sinó tots els aspectes de la performance: il·luminació, vestuari, escenografia, projeccions… Com sempre, la narrativa serà complementada a través de Kalliópê, l’aplicació mòbil insígnia de la Fundació Èpica, que guiarà el públic a través de l’espectacle donant consells, pistes i ordres sobre com interactuar amb el vostre entorn.
D’aquesta manera, l’escena sobre la Identitat es converteix a l’Illa de Plàstic, una gran taca d’escombraries al mig del Pacífic els habitants de la qual s’han hagut d’adaptar a un nou ecosistema: el plàstic és venerat com l’única possibilitat de supervivència i se li rendeixen ritus basats en les tradicions del món antic. El Viatge serà un autèntic periple per al públic, que travessarà camps de mines i navegarà en pasteres, obligat a viure de prop les experiències dels immigrants. El Somni culminarà en un viatge espacial on una de les protagonistes sentirà com deixa el patiment, la Terra i el seu propi cos per aconseguir una llibertat que només li és possible quan dorm. Pel que fa a la Realitat, els assistents seran guiats per una lliçó d’espanyol: mentre una veu els recita frases que han de repetir, oferint una realitat simple i agradable, les lliçons seran exemplificades per personatges oprimits (una mare musulmana «netejant delicadament» el cabell) de la seva filla es converteix en el control sobre el cos de les joves per part de les seves mares).

El públic és rebut a la porta principal de la Fundació Èpica. Després de presentar-los el projecte LEAVeS i donar-los instruccions bàsiques sobre el funcionament de Kalliópê, són introduïts directament a la primera sala. Allà els esperen tres hostesses que comproven els passaports: els viatgers de primera classe tenen dret a portar armilla salvavides, els de segona hauran de quedar-se amb els que sobren (si sobren) i els de tercera rebran bosses plenes d’escombraries que els acompanyaran durant tot l’espectacle.
Tot seguit seran guiats a la sala de la Realitat Manipulada: hauran de repetir les frases d’una lliçó d’espanyol mentre espien els personatges que les exemplifiquen a través d’uns forats. Allà veuran les experiències de dos musulmans oprimits: un home a punt del suïcidI que fa setmanes que no menja i una jove controlada per la seva mare i obligada a casar-se. En acabar la lliçó, se’ls demana que retirin el plàstic que els impedia veure tota l’escena i es troben amb la realitat: els personatges els estan mirant cara a cara.
L’impacte serà breu: una hostessa apareix entre els assistents i els demana que la segueixin per continuar el viatge. Després de lluitar per aconseguir roba i provisions, presenciaran com diversos immigrants avancen amb prou feines davant d’ells per acabar morint un darrere l’altre, convertits en un munt de cadàvers els òrgans dels quals seran subhastats per les hostesses.
El viatge no s’acaba aquí: el seu nou repte és creuar un camp de mines que, encara que les hostesses asseguren que estan desactivades, esclataran al seu pas. Després de perdre alguns integrants del grup, pujaran a unes pasteres i creuaran el Mediterrani, on presenciaran la mort d’un immigrant lluitant per creuar-lo nedant.
El creuer pel Mediterrani serà novament interromput per un bombardeig. Després d’uns instants de confusió intentant fugir de les bombes, comença l’escena onírica d’una immigrant que recorda la família, el viatge fins ara, i comença a defallir a mesura que la seva ment s’allunya del cos. Acabarà convertida en una astronauta perduda a l’espai, pensant en la Terra i en tot allò que deixa fins que mor.
L’escena culminant té lloc a l’Illa de Plàstic, una muntanya d’escombraries acumulada per la incidència humana al medi ambient, on resideix una societat que venera el plàstic i ho considera l’única esperança per a la vida humana. En trobar-se amb el cos de la immigrant, la reviuen amb un ritual importat del món antic: el seu cos és ruixat amb aigua envasada mentre es recita un mantra sobre la resurrecció. Finalment, la immigrant desperta i desencadena una gran celebració del plàstic on el públic és animat a cridar i llançar escombraries als habitants de l’illa fins a ser totalment cobert per una enorme lona de plàstic.
Quan sembla que l’espectacle s’ha acabat, els assistents presencien l’escena final, extreta directament del muntatge original de LEAVeS. Se’ls presenta l’enregistrament real d’una trucada des d’una pastera a les costes de Malta. Mentre el portaveu de la pastera demana auxili, insistint que estan morts de gana i la barca comença a enfonsar-se, les autoritats a l’altra banda del telèfon repeteixen una vegada i una altra que no ha trucat al número indicat i no poden ajudar-lo. La trucada acaba, i el públic es queda tot sol amb els seus pensaments i reflexions sobre les experiències viscudes.