Supervivència vs Resiliència

Els dies 23 i 24 de juliol va tenir lloc la presentació dels resultats de “Supervivència vs Resiliència”, projecte d’art i ciència iniciat l’11 de juliol i lideratge per la Fundació Èpica La Fura dels Baus en col·laboració amb la ICN2, ICFO, BIST, UOC, HLRS i UB.
La iniciativa té com a objectiu principal la col·laboració horitzontal entre ciència, art i tecnologia, involucrant parts iguals, investigadors, creatius i tecnòlegs. El resultat, un gran experiment col·lectiu basat en les arts escèniques que contribueix a la investigació, fomenta el pensament crític de la societat i posa damunt la taula la reflexió sobre futurs plausibles.

“Supervivència vs Resiliència” és fruit d’un treball previ: part de diàlegs entre l’entitat i experts multidisciplinaris de tot el món per a detectar i determinar necessitats, reptes i finalitats a priori no assolibles a l’entorn d’un laboratori tradicional. Com comunicar i difondre contingut científic? O quines són les implicacions ètiques i morals dels avanços científics? Són algunes de les qüestions sorgides de les converses amb els centres BIST, ICFO i ICN2. En canvi, filòsofs computacionals del HLRS, investigadors del grup TURBA-UOC i de la UB-Neurociència treuen partit de la iniciativa plantejant experiments socials que impliquen tant els creatius com a l’audiència.
Una vegada finalitzada aquesta primera fase conceptual, es posa en marxa el taller intensiu de cocreació, en el qual han participat, d’una banda, els citats grups de recerca, i per l’altre, un total de 30 creatius. Aquests últims, dirigits per Pep Gatell, president de l’entitat i director artístic de La Fura dels Baus, han estat els responsables de generar l’entorn idoni per a dur a terme els reptes i experiments plantejats pels grups de recerca, que ha vist la llum els dies 23 i 24 de juliol en l’Antiga Fàbrica CACI de Badalona.
El projecte ha finalitzat amb una peça de nova creació formada per quatre accions que aborden els conceptes plantejats pels experts participants: grafè, fake news, neurociència i l’ètica de la tecnologia.

L’entitat ha rebut prop de 100 sol·licituds. En aquest moment ja s’ha acabat el procés de selecció dels participants.

Dates del workshop: del 30 de maig a l’1 de juny, ambos incluidos. 
Horari: De dilluns a dissabte de 10 a 20 h. L’horari pot ser més intens durant els darrers dies. 
Localizació: Presencial, instal·lacions de la Fundació Èpica La Fura dels Baus, Badalona.
30 places becades disponibles (inclou les despeses de la formació; no incloses dietes, despeses de transport i allotjament). 
Perfils: La convocatòria està destinada a artistes, científics i tecnòlegs, sobretot aquells perfils multidisciplinaris i híbrids que vulguin formar part d’una experiència disruptiva i innovadora.  
Es requereix disponibilitat completa. 

Termini d’Inscripció: FINALITZAT.

Documentació requerida per a la inscripció: 

La participació al workshop està restringida a persones físiques, i no és necessari acreditar coneixements previs. Les sol·licituds havien de presentar-se mitjançant el formulari d’inscripció actiu durant el termini d’inscripció. La documentació requerida ha sigut la següent:  

– Dades personals: Nom complet, data de naixement, DNI, email. 
– Curriculum Vitae amb foto actualitzada (màxim 2 pàgines, .pdf format) 
– Carta de motivació (màxim 2 pàginas, .pdf format)
– Opcional, es valorarà positivament atorgant un punt més en la valoració del candidat: Vídeo de presentació de 3 minuts màxim en el qual hauràs de respondre a les següents preguntes: 
Qui ets?      
Què fas normalment?    
Què pots aportar? (a partir de la teva experiència, els teus coneixements, estudis)
Què vols aportar? (els teus somnis, curiositats, el que NO fas normalment però t’agradaria fer)
Què t’imagines que pots treure de la teva participació a l’experiència?

La primera escena transcorre en una exposició basada en el grafè que aporta a l’audiència coneixements sobre el material i les seves propietats tèrmiques i electròniques, convertint als assistents en electrons.
La segona acció posa sobre la taula la problemàtica de les fake news i com aquestes són capaces de transformar, manipular i guiar la societat. En aquesta escena té un paper fonamental Kalliópê, eina de comunicació massiva desenvolupada per la Fundació i posada a la disposició dels creatius per a generar segones narratives i recollir dades mitjançant l’enviament de contingut als telèfons de l’audiència. A través de l’eina, l’audiència rep informació sobre dos personatges que són presentats com a criminals oferint la possibilitat de jutjar-los a través de dinàmiques de joc. Posant de manifest que, independentment de la pròpia voluntat, les fake news són capaces de manipular opinions: els personatges seran jutjats en tot cas com a culpables.
La tercera escena reflexiona sobre l’ètica i la moral associada a les noves tecnologies: quines implicacions poden tenir en la societat? Fins on estem disposats a arribar amb les noves tecnologies? Per a tractar aquestes qüestions, els creatius presenten una nova tecnologia capaç de canviar les percepcions d’aquells els qui sofreixen. A manera de demostració, una persona és convidada a provar la tecnologia. A pesar que al principi l’experiència és positiva i permet fer coses inimaginables, es converteix en un malson: des de l’addicció a la mort.
Finalment, la quarta acció s’inspira en la neurociència, la personalitat i com aquesta es construeix en el cervell. Així, els creatius plantegen una narrativa basada en els records, les identitats i els rols.
La mostra va concloure amb la trobada entre els creatius, els investigadors i l’audiència, un debat en el qual es va discutir tant sobre el procés creatiu en si, com sobre la vinculació tan necessària entre art, ciència i tecnologia per a contribuir als reptes del futur de la societat.

HLRS

La informació, antiga o nova, científica o no, es considera digna de confiança/creïble quan hi ha un expert (o grup) citat com a font. No obstant això, amb les xarxes socials i altres plataformes que permeten compartir informació, distingir entre experts i pseudoexperts és molt complicat. Confiar en l’historial o comprovar les qualificacions acadèmiques dels experts és una tasca tediosa per als no experts, tant en entorns en línia com offline. Per aquest motiu els filòsofs computacionals del HLRS plantegen les següents qüestions: qui és un expert? que fa que un expert sigui digne de confiança? com distingir a un autèntic expert d’un fals/pseudoexpert?
Per a respondre aquestes qüestions, els experts del HLRS van plantejar un experiment en el qual els mateixos creatius participants van ser objecte d’estudi durant les primeres jornades del taller, quan aquests van entrar en contacte amb els investigadors i els reptes plantejats.
Així, conjuntament el HLRS, l’equip de la Fundació i l’ICN2 van generar dos supòsits en els quals els experts es van presentar davant els participants. D’una banda, es va presentar un expert real sobre la matèria, el grafè. De l’altra, un expert fals, que tractava igualment el tema del grafè, entrenat i amb els coneixements per a presentar-se com un expert real malgrat transmetre fets falsos sobre el tema. Els experts participants en l’experiment van seguir les indicacions de l’equip de recerca del HLRS, modificant el seu comportament, vestuari, i tipus de presentació davant els creatius subjectes d’experiment.
Per a avaluar i mesurar el nivell de confiança que aquests últims dipositaven en els experts es va tenir en compte el nivell d’interacció dels participants durant les exposicions així com les respostes a una posterior entrevista i qüestionaris dut a terme pel mateix grup de recerca del HLRS l’endemà de les intervencions.

UOC-TURBA

Investigadors del grup de recerca Transformació Urbana i Canvi Global (Universitat Oberta de Catalunya, UOC) duen a terme en col·laboració amb l’equip de la Fundació el disseny i implementació d’un estudi sobre l’avaluació d’impacte d’iniciatives d’art i ciència com a “Supervivència vs Resiliència”.
L’objectiu d’aquesta avaluació és supervisar i valorar l’eficàcia d’aquesta mena d’esdeveniments , amb especial èmfasi en l’innovador enfocament de comunicació científica basat en la capacitat per a sensibilitzar al públic en general sobre la importància de la ciència i la seva comunicació.

– Dr. Andreas Kaminski, Head of the Department of Philosophy of Computational Sciences at HLRS. 
– Ammu Joshy, Researcher in Trust in Information at HLRS. 
– Matthias Hauser, Manager Media Solution Center-HLRS High Performance Computing Center Stuttgart
– Dr. Lluís Fuentemilla, Full professor at Universitat de Barcelona – Neuroscience, PI at Cognition and Brain Plasticity Group.
– Josué Garcia Arch, PhD student at Universitat de Barcelona – Neuroscience, Cognition and Brain Plasticity Group.
– Lorenzo Orsini, PhD student at the ICFO Quantum Nano-Optoelectronics Research Group. 
– Dr. Jose de la Cruz, researcher at INBRAIN Neurotechnologies
– Dr. Victoria Puig, Senior Researcher at the ICN2 Advanced Electronic Materials and Devices Group, 
– Àlex Argemí, ICN2 Head of Marketing and Communication.
– Dr. María Heras, Postdoctoral research fellow at TURBA (IN3-UOC).
– Dr. Ramon Ribera-Fumaz, Director Urban Transformation & global Change Laboratory at IN3.