Épica i Singular 2.0

Experiència d’ocupació per a joves

Èpica i Singular 2.0 és la segona edició del projecte dut a terme el 2017, que té com a objectiu la inserció laboral o la tornada al sistema educatiu de joves entre 18 i 29 anys en risc d’exclusió social. A través d’un objectiu comú, com és la realització d’un projecte escènic, els participants desenvolupen habilitats noves i reben formació reglada per poder accedir al mercat laboral.

El projecte, de 6 mesos de durada, s’organitza en blocs temàtics i formatius diferents. D’una banda s’imparteixen sessions de creació, disseny, teoria escènica i noves tecnologies. De l’altra, blocs formatius reglats en disciplines com el rigging i la construcció (carretons elevadors, estructures tubulars, entre d’altres). A més de la formació, el programa es complementa amb accions d’orientació i assessoria a la recerca de feina.

El projecte, que és una activitat subvencionada pel Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya en el marc dels programes de Garantia Juvenil, s’ha desenvolupat en col·laboració amb Anigami S.L. i BTC S.L.

Setmana 1: Presentacions

La primera setmana de workshop es dedica a donar als participants algunes de les eines indispensables pel desenvolupament del curs. Per començar, es fan exercicis de cohesió grupal per assegurar que els alumnes comencin a generar confiança i estrènyer llaços entre ells. A més, es compta amb masterclasses en guió i creativitat, ambdues centrades especialment en la temàtica escollida com a inspiració per a les performances del taller: el transhumanisme, o la idea de transformar la condició humana amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia.
La masterclass de guió, impartida per Albert Mauri, té com a objectiu que els participants aprenguin a plasmar les idees; convertir les reflexions en conceptes i fer-les manejables perquè puguin ser desenvolupades i posades en acció. D’altra banda, Rafa Montilla i la seva classe de creativitat es proposen potenciar les habilitats de què els participants ja disposen per enfortir el potencial creatiu: escoltar, observar, fer-se preguntes i acceptar l’error com a part del procés són alguns dels elements clau que se’ls transmeten.


Setmana 2: Spots sobre transhumanisme

El fil conductor de la segona setmana és la creació d’un espot publicitari sobre Transhumanisme. En base a unes idees de producte transhumà desenvolupades durant la classe de guió de la setmana anterior, els participants, dividits en grups de treball, reben classes de llenguatge audiovisual i edició de vídeo impartides per Sara López. L’objectiu és polir el guió, elaborar un storyboard, elaborar un pla de producció, rodar tot el material necessari per a l’espot i editar-lo al llarg de la setmana.
A les lliçons d’audiovisuals se sumen una masterclass de Producció amb Nadala Fernández i una altra d’Autoretrat Fotogràfic amb Lisa Pram. A la primera, els alumnes aprenen tot allò que comporta ser productor: conèixer perfectament el projecte en què es treballa, aplicar la creativitat a la resolució de problemes i ser capaç de gestionar idees, pressupostos, equips i timelines. Amb Lisa Pram es treballen les capacitats d’autoidentificació: Qüestionar-se i reflexionar en què ens defineix i què volem transmetre, a més de ser conscient del pes de la mirada de l’altre que pot interferir en la idea d’un mateix.


Setmana 3: Il·luminació i so

Els punts clau de la tercera setmana són les masterclasses d’il·luminació i So; s’acosta el moment de començar a preparar la performance final i és fonamental que els participants es familiaritzin amb la part tècnica de la creació escènica perquè disposin de tots els elements de creació. Jaime Llerins, a la seva classe d’Il·luminació, demostra als alumnes com elaborar el disseny lumínic d’una escena en base a les necessitats dramàtiques que aquesta presenti, a més de parlar-los del tipus de material amb què es poden trobar i com treballar-hi. Marc Sardà, per la seva banda, dona els participants les claus teòriques del disseny sonor i elabora amb ells una petita performance basada eminentment a la part auditiva.
Per concloure la setmana, es realitza el visionat dels espots sobre Transhumanisme elaborats durant els dies anteriors i es valoren els resultats per tal de perfilar les idees sobre storytelling visual i claredat de conceptes treballades a les classes d’audiovisuals.


Setmana 4: Rigging

La quarta setmana marca l’inici del treball de creació de cara a la primera mostra amb públic d’Èpica i Singular 2.0. Els participants es divideixen en equips de treball i, a través de brainstormings i posades en acció, comencen a definir els temes i escenes que definiran la seva performance de creació col·lectiva sobre el transhumanisme.
A més, es compta amb les darreres masterclasses d’aquesta primera part del curs abans de dedicar-se plenament a la creació de l’espectacle. Els convidats d’aquesta setmana són Anigami, empresa de treballs verticals que inicia els participants al món del rigging (inclòs un apartat teòric sobre materials i seguretat) i David Casacuberta, del Departament de Filosofia de la UAB, que fa una classe totalment dedicada al Transhumanisme per donar als alumnes totes les eines teòriques per desenvolupar la seva performance.


Setmana 5: Creació

La cinquena setmana es dedica totalment a la creació de la performance sobre Transhumanisme que marcarà la conclusió del primer bloc d’Èpica i Singular 2.0. Els grups de treball formats durant la setmana anterior s’encarreguen d’elaborar les escenes que formaran l’espectacle en la seva totalitat, des dels primers esbossos argumentals fins a l’execució final.
Els participants del workshop decideixen que la performance tracti, sobretot, sobre la singularitat tecnològica. Segons aquesta hipòtesi, el progrés dels robots i intel·ligències artificials podria arribar a tal extrem que les mateixes màquines serien capaces d’automillorar-se recursivament fins al punt que prescindirien de l’acció humana per al seu desenvolupament, podent fins i tot rebel·lar-se contra els seus propis creadors. D’aquesta manera, sorgeixen escenes sobre magatzems de robots defectuosos que decideixen rebel·lar-se, científics que creen cyborgs fallits, màquines que arriben a crear humans… Només queda una setmana per a la mostra final davant del públic i cal acabar de donar forma a l’espectacle.


Setmana 6: assaigs i performance

La setmana sis correspon a la recta final del primer bloc d’Èpica i Singular 2.0 abans de la primera mostra davant del públic. Així doncs, s’acaben de polir les escenes creades durant la setmana anterior i es treballen tots els aspectes tècnics de la performance: il·luminació, so, escenografia, vestuari, atrezzo… Durant tot el procés, és clar, es fa el major nombre d’assajos possible, primer per grups i després globalment, a més de passades tècniques durant els darrers dies abans de la performance final. L’assaig general amb públic tindrà lloc dijous i l’estrena de l’espectacle divendres, així que no hi ha temps per perdre.


Transhumanisme: Primera performance

La performance s’obre donant la benvinguda als membres del públic com a inversors d’un prototip en desenvolupament: el xip que elimina el dolor, el patiment i qualsevol altra emoció. Es passa a la demostració del seu funcionament: dos científics implanten el xip a un subjecte de proves i procedeixen a insultar-la i enganxar-la, sense cap mena de reacció per part seva. L’experiment no trigarà a fracassar: un assistent del laboratori, alarmat per la crueltat que està presenciant, alliberarà tots els subjectes d’experiments, que es rebel·laran contra els científics.
Seguidament, el públic presenciarà una convenció de robòtica on una inventora presenta Sari, una intel·ligència artificial domèstica revolucionària capaç de fer tota mena de tasques de la llar. Quan Sari no sembla funcionar de cap manera i es limita a ballar davant els assistents, aquests esbronquen la inventora, que promet venjar-se de la seva humiliació. Es retira a construir un altre robot, molt més violent, que atacarà els membres del públic i fins i tot la seva pròpia creadora fins a quedar-se sense bateria.
La següent escena s’ubica en una planta de fabricació de clons: mitjançant un procés de rentat, assecat i activació, els clons passen per un control de qualitat. “Des de l’any 2089 només hem tingut un 98% de subjectes defectuosos”, es diu al públic. No es triga a comprovar la veracitat d’aquesta dada: dels dos subjectes que es testen, un en surt defectuós. La primera tasca del clon que sí que ha passat el control de qualitat serà retirar el seu company.
A continuació es passa a un laboratori de recerca amb híbrids humà-planta. A través de la injecció de clorofil·la i exposició a la llum solar, els investigadors aconsegueixen que els seus subjectes facin la fotosíntesi i fins i tot siguin capaços de regenerar extremitats. Aquest experiment aparentment inofensiu fa un gir quan els encarregats del laboratori capturen persones en contra de la seva voluntat per experimentar amb elles. Finalment, els éssers-planta aconsegueixen comunicar-se entre ells, rebel·lar-se contra els seus opressors i escapar-se del laboratori.
El públic entrarà a un nou laboratori, en aquest cas treballant per crear la Dona Lluminosa. A través d’experiments amb bioluminescències, han aconseguit crear una pell que brilla a la foscor. Un cop feta la demostració, es demana a l’audiència que abandoni la sala, cosa que serà impossible per un aldarull al laboratori: es descobreix que la dona lluminosa estava retinguda per força i que altres subjectes d’experiments es troben entre el públic. Els encarregats del laboratori retindran tot aquell que intenti escapolir-se i, ara sí, demanaran al públic que abandoni la sala acompanyat d’unes projeccions amb el missatge “Transhumanisme, sí o no?”.
L’escena final de la performance té lloc en un abocador al més pur estil cyberpunk: un parell de ferrovellers són els encarregats de guiar-hi el públic, que presencia una escena plena de deixalles futuristes mentre els seus guies carreguen una enorme caixa d’un extrem a un altre de la sala. Quan arriba el moment, es revela que dins de la caixa hi havia una persona: aquesta vegada són les màquines les que han aconseguit construir un ésser humà.


Setmanes 7 a 13: Formació en construcció

Durant el bloc central d’Èpica i Singular 2.0, els participants reben formació en Prevenció de Riscos Laborals amb BTC i en Operació de Carretons Elevadors, Operació de Plataformes Elevadores, Treballs Verticals i Muntatge d’Estructures amb Anigami. Aquestes classes, que combinen coneixements teòrics i pràctics, suposen l’obtenció de titulació oficial als camps estudiats; això representa una part fonamental de l’acompanyament i el suport que el workshop ofereix als seus participants a l’hora de desenvolupar competències i obtenir habilitats per al món laboral. A més, els coneixements adquirits els seran útils per a la darrera part del taller, on es desenvoluparà una performance final fent ús de tot allò après en els darrers mesos.


Setmana 14: Autorretrat fotogràfic

L’inici del tercer bloc del workshop té com a convidada la fotògrafa Lisa Pram, que torna a Èpica i Singular 2.0 per impartir una segona Master Class sobre autoretrat fotogràfic: els participants han de reflexionar sobre els canvis que han experimentat a nivell personal durant els darrers mesos per elaborar un concepte de retrat. A més, en aquesta ocasió se’ls demana que relacionin la seva feina amb el Transhumanisme per poder aprofundir en el tema central que tractarà la seva performance. Disposen de quatre dies per dissenyar, dur a terme, editar i presentar el seu autoretrat.
Mentrestant, comença el treball de recerca de cara a la performance final del taller. Es divideix els participants en grups de treball, cadascun dels quals s’encarregarà d’una escena de la performance, i se’ls assignen temes que cal explorar abans de començar el guió:
-Immortalitat + Clons
-Singularitat + Cyborgs
-Intel·ligència artificial + Robots
-Biogenètica + Avatars


Setmana 15: Disseny de producte

La professional convidada durant la setmana 15 és Coral Martínez, especialista en disseny de producte, que guia els participants a una Masterclass des de la idea fins a l’execució d’un producte. La combinació de la funcionalitat amb l’estètica, l’elecció del material adequat i la intenció comunicativa del disseny són alguns dels punts tractats a la classe i que els alumnes han de tenir en compte per elaborar els seus propis productes, que fabricaran amb la intenció d’utilitzar-los a les escenes que estan elaborant de cara a la performance final. Per fer-ho, es visita el FabLab Badalona, un espai de fabricació digital equipat amb tecnologia d’impressió 3D, gravat làser i escanejat 3D, entre d’altres. Al final de la setmana i amb els productes acabats, els participants els han de presentar davant de la classe com si es tractés d’una presentació de producte professional.


Setmana 16: Experimentació gastronòmica

La setmana 16 correspon a les Master Classes del departament R+D de Mugaritz, especialistes en investigació, experimentació i desenvolupament gastronòmic. Treballant amb gelatines, motlles de silicona, bombolles i altres materials poc convencionals, els participants aprenen a tractar amb noves textures i desenvolupen prototips que podran utilitzar en la presentació final sobre Transhumanisme. A mesura que la performance va prenent forma, el guió s’alimenta dels nous coneixements adquirits en col·laboració amb els experts convidats. Manca menys per a l’estrena i cal començar a definir accions amb tot el material generat.


Setmana 17: teoria escènica

Durant la setmana 17 s’aprofita que el treball de creació de la performance final comença a arribar a la seva etapa més intensiva per aprofundir alguns aspectes tècnics del treball escènic que ja s’havien treballat durant la primera part del curs, en aquesta ocasió centrant el contingut de les classes en els coneixements que seran necessaris als participants per desenvolupar la mostra final del workshop. Així, els alumnes reben classes de producció, so, vídeo, projecció i execució de l’app Kalliope.


Setmana 18: visites a empreses

Alhora que s’inicia el procés de muntatge escenogràfic per a la performance final, els participants d’Èpica i Singular 2.0 complementen una de les darreres setmanes de workshop amb dues sortides fora de la Fundació. Per una banda visiten The Bdn Climb, sala d’escalada de Badalona on els propietaris els fan una xerrada sobre algunes de les sortides professionals que pot tenir la seva formació en treballs verticals. També es visiten les instal·lacions de Banzai Studio, un plató on es familiaritzen amb els processos de rodatge en àmbits com la publicitat, els videoclips o la televisió.


Setmana 19: recta final

Durant la penúltima setmana d’Èpica i Singular 2.0, els participants han de bolcar totes les energies en la preparació de la mostra final. Es perfila el guió, defineixen accions i s’acaba el muntatge escenogràfic per assegurar l’èxit de la seva performance sobre Transhumanisme, el tema central en aquesta edició del workshop.
A més, durant aquesta setmana es reben les últimes visites d’experts que fan xerrades als alumnes sobre l’entorn professional del món de la televisió, el cinema i la comunicació. D’aquesta manera, es compta amb la presència de Josep Viñeta de Badalona Comunicació, que els informa sobre els processos de cobertura de notícies i la importància del transmèdia al panorama audiovisual actual; Iván Armesto de Personal 7 Audiovisual,que els introdueix al món de contractació d’extres i figurants per a projectes cinematogràfics i, finalment, David Fernández d’Overstone 57, especialista en disseny i construcció de grans escenografies i arquitectures interiors.


Setmana 20: assaigs i mostra

La recta final correspon als darrers tres dies de preparacions abans de l’assaig general i la mostra definitiva davant del públic d’Èpica i Singular 2.0. Amb el guió tancat, les accions definides i les escenografies totalment muntades, els participants del workshop han de perfilar tots els aspectes de la seva performance tant com sigui possible i passar les últimes jornades fent assaigs, passades i reunions tècniques amb l’ajuda de l’equip de la Fundació Èpica.


Transhumanisme – performance final

Els assistents a la performance final esperen a l’entrada de la Fundació Èpica, on reben un avís en vídeo de l’alcalde de la ciutat on s’emmarca la performance. Segons el governador, els cyborgs que es troben ocults entre els ciutadans corrents són l’enemic: han de ser trobats, perseguits i neutralitzats. El públic no triga a ser conduït a una reunió de cyborgs anònims, on presenciarà les històries de quatre metahumans: una dj sorda amb orelles per tot el cos, una cuinera amb una màscara de regeneració cutània, una supermodel addicta al trasplantament de cossos i un esportista d’elit amb una columna vertebral externa. La reunió és interceptada quan la policia irromp per aturar els cyborgs.
Tot seguit, els assistents són benvinguts a una demostració de Nula Tiempos, una empresa que ofereix tractaments de bellesa a la població d’elit. En una societat on la regeneració de cèl·lules ha arribat a tal extrem que és possible no envellir ni morir, l’alta societat ha assolit un nivell de “puresa” que es pot menjar les seves pròpies màscares facials després de fer-les servir i fins i tot consumir la seva pròpia descendència per evitar la superpoblació. Un acte titulat “El tedi de la immortalitat” que acaba quan un hacker bombardeja Nula Temps amb imatges de persones lletges i desfigurades, provocant una fugida massiva del recinte.
Després d’abandonar Nula Temps, el públic és introduït a un laberint: se’ls promet que si superen totes les proves que se’ls presenten i arriben al final del recorregut, assoliran el secret de la vida i la mort. El laberint és un espai que convida a reflexionar i interactuar sobre el tema de la clonació (Qui és l’individu original? La immortalitat implica el suïcidi? Els clons haurien de tenir els mateixos drets que nosaltres?) a través de diferents escenes: un taller de creació de clons, un part massiu de l’audiència, una cerimònia de bateig, una noia tancada en una sala de miralls, una recreació del naixement d’Adam i Eva i, finalment, un noi envoltat de motlles de la seva pròpia cara que es menja a si mateix i convida els membres de l’audiència a fer el mateix. Estan llestos per passar a l’altra banda.
L’acte final transcorre en una festa clandestina per celebrar la primera mort des de fa centenars d’anys. Actors, assistents i clons participen d’un ritual al voltant del cadàver cridant el mantra Vita mors est (la vida és mort, només si existeix la possibilitat de morir podem apreciar realment què significa estar vius) per acabar presenciant com els performers ataquen els seus clons fins que tots deixen d’existir.