Moderno Prometeo

Moderno Prometeo és un workshop intensiu en col·laboració amb l’escola d’arts danesa Aarhus Produktionsskole i el seu programa Kulturentreprenør amb l’objectiu de participar en una creació multidisciplinària basada aFrankenstein de Mary Shelley a través d’una visió transhumanista.
Els participants de l’experiència són els estudiants de Kulturentreprenør, programa que promou la inclusió social i laboral de joves que provenen de diferents disciplines artístiques. Per fer la mostra final, els participants hauran d’adoptar nous rols i adaptar-se a les necessitats de l’escena.

La creació parteix de l’obra Shelley Frankenstein, que porta com a subtítol El moderno Prometeo. Es tracta d’una referència al mite grec en què un tità roba el foc sagrat als déus per donar-lo als humans. S’ha considerat que el mite de Prometeu és la primera noció de Transhumanisme; gràcies al control del foc, els éssers humans van obtenir un poder que els va permetre desenvolupar-se i aconseguir avenços inimaginables fins aleshores.
Amb aquestes idees com a base, els participants després dels exercicis d’escalfament i cohesió grupal, treballen sobre els elements més rellevants de Frankenstein, permetent desenvolupar els conceptes de la seva performance. Els punts clau que es tracten són:
Transhumanisme: la millora de la condició humana a través de la ciència i la tecnologia.
Experimentació: el procés del Doctor Frankenstein fins a arribar a crear vida, incloses les proves fallides.
Gelosia: l’enveja de la criatura davant la condició humana i tots aquells éssers que no són considerats monstres.
Amor: la criatura no és estimada per ningú, i la falta d’amor engendra odi i destrucció.
Societat: la frustració de la criatura prové de la seva falta d’acceptació, de com la societat dóna l’esquena a tot el que considera diferent o anormal.

Un cop establerts els conceptes, els participants es divideixen en grups de treball i comencen a desenvolupar les accions i escenes. Sempre fomentant la total llibertat creativa, es promou l’exploració dels conceptes més enllà de fer una adaptació literal de la novel·la.

L’acció comença en un dels soterranis de la Fundació Èpica, on es projecta una pel·lícula muda que revela la tragèdia del Doctor Frankenstein: una nit qualsevol, un lladre va entrar a casa seva i va acabar matant la seva dona. El Doctor va jurar tornar-la a la vida i va començar a experimentar amb cadàvers d’animals, donant-los descàrregues elèctriques per intentar reanimar-los. No va trigar a passar-se als cossos humans; després de diverses proves, fins i tot amb éssers vius, va aconseguir tornar a la seva dona d’entre els morts.
L’experiment no sembla del tot reeixit: la Senyora Frankenstein, ara una morta vivent, mata immediatament les persones que l’han reanimat. Conscient del qual acaba de fer, reuneix diverses vísceres i se les emporta a una planta de fabricació en sèrie de cossos per manufacturar-se un nou marit.
El nou monstre deambula, confús, entre una multitud que l’esbronca. L’única persona que sembla no espantar-se davant de la seva presència és una nena asseguda al costat d’un llac. Per desgràcia, quan s’hi acosta, la nena acaba caient i morint ofegada. Tot seguit entra una multitud enfurismada que el persegueix amb torxes anomenant-lo assassí i s’emporta el cos inert de la nena per celebrar el seu funeral.
Un cop la nena ha estat enterrada, arriben el Doctor Frankenstein i la seva dona, que la tornen a la vida. La nena mira els nous pares i pren les mans. La nova família de morts vivents abandona la Fundació enmig d’una tempesta; sobre aquests es projecta una cartel·la de cinema mut igual que les de la pel·lícula inicial amb un text de tancament, o potser d’inici de la mateixa història: “Continuarà”.