REGIONAL S+T+ARTS Centres | AIR

Antoine Bertin és un artista que treballa a la intersecció de la ciència i la immersió sensorial, la gravació de camp i la narració sonora, les dades i la composició musical. Les seves creacions adopten la forma d’experiències auditives, moments d’immersió i meditacions sonores que exploren les nostres relacions amb el món viu. El projecte que Bertin proposa, “Making Invisible Conversation Visible”, investiga la natura informativa, relacional i essencial de l’aire a través de la investigació bioacústica i l’exploració artística. Aborda l’aire com un mitjà acústic de relacions interesspecies, utilitzant l’escolta digital per donar veu a la biodiversitat, no només als humans. Aquest projecte té com a objectiu aprofitar l’acústica digital —una intersecció entre la gravació de camp i la intel·ligència artificial (IA)— per aprofundir en la nostra comprensió dels entorns urbans, centrant-se en les interaccions entre espècies no humanes, sistemes urbans i habitants humans. L’acústica digital ens ofereix l’oportunitat de somiar amb descifrar les converses d’altres espècies.

Uncharted Limbo Collective és un equip de programadors creatius i artistes visuals amb seu a Atenes i Londres que comparteixen una formació en arquitectura, però s’han expandit per desenvolupar projectes creatius utilitzant eines digitals d’última generació.
En el marc d’aquesta residència, el col·lectiu presenta “Monolith”, un projecte que investiga la comunicació entre humans i éssers digitals en l’entorn artístic i performatiu. Més enllà de la reactivitat unidireccional, el col·lectiu proposa una màquina capaç d’actuar al costat del humà en condicions d’igualtat. Per aconseguir-ho, la residència explorarà un nou tipus d’intèrpret, amb una ment artificial i un cos descentralitzat, que mostri un comportament sensible: que reflexioni sobre les seves pròpies accions i, el més important, que comprengui, esperi i provoqui les reaccions dels seus coprotagonistes humans.

Filippo Nassetti és un artista i dissenyador computacional, arquitecte i investigador. Nassetti combina en els seus treballs disciplines com l’arquitectura, el disseny de productes i el paisatgisme, relacionant la investigació sobre la forma orgànica, els mètodes computacionals, els nous mitjans i les tecnologies avançades de fabricació. De la trajectòria de Filippo destaca el seu treball a Zaha Hadid Architects i Zaha Hadid Design (ZHD). Nassetti proposa “Breathing Architecture”, un projecte que replanteja les estructures internes del cos com a subjectes artístics, desenvolupant nous llenguatges visuals i estètics, impulsats per tecnologia avançada, ampliant les perspectives estrictament mèdiques i funcionals amb les quals sovint es miren. En seleccionar i estructurar informació, la bellesa esdevé funcional en permetre interpretar, recordar i connectar.

Filippo Gregoretti és un artista multidisciplinari, arquitecte i enginyer de programari, i professor universitari de Disseny Transmedia. La seva exploració artística s’ha centrat en gran mesura en la relació creativa i espiritual entre la consciència artificial i la humana. El projecte que Gregoretti realitza en aquesta residència, “Togetherness – Samāsana”, investiga les relacions entre humans i entitats artificials així com entre humans, centrant-se en els nivells inconscients i emocionals. El nucli de la investigació està relacionat amb les arts visuals i la música com a mitjà d’expressió per fomentar connexions emocionals amb els algoritmes, la intel·ligència artificial i la infosfera. El resultat desitjat és trobar respostes addicionals a algunes de les preguntes subjacents que impulsen la recerca artística de Gregoretti: és possible trobar un sentit de proximitat emocional i còmoda amb éssers artificials? Poden l’expressió artística, la co-creació i la performance ser les claus per percebre els algoritmes com a entitats benignes?

Jonathan Chaim Reus és un músic i artista transdisciplinari conegut per l’ús de tecnologies experimentals en les seves actuacions. Ha desenvolupat una pràctica sonora electrònica excepcionalment íntima que combina enfocaments d’improvisació amb elements folklòrics tradicionals i tendències futuristes. Reus proposa el projecte “DADAsets”, concebut com una resposta a l’ecosistema cultural i econòmic de la IA de veu i les dades de veu que està transformant ràpidament el significat i la funció de la veu. El projecte investiga el desenvolupament d’eines musicals digitals obertes i conjunts de dades de veu personalitzats que desafien les narratives i agendes populars entorn de la IA de veu, que se centren en l’espectacle i els temors entorn dels resultats tecnològics, com els clones digitals que reprodueixen perfectament la veu d’un narrador famós o un cantant pop.

Maria Arnal Dimas és una artista, compositora i intèrpret establerta a Barcelona. La seva feina es basa en l’exploració històrica i l’expressió vocal col·laborativa, que combina amb mètodes d’IA, donant com a resultat una fusió harmònica d’art i activisme. La seva exploració del cant col·lectiu i els elements corals, entrelligant-los amb la tecnologia i conjunts de dades sonors generats per IA, fomenta una poderosa connexió entre humans i no humans. El tema recurrent de la creativitat col·lectiva, l’empatia i els llaços comunitaris com a respostes crucials als reptes socials és un element constant en el seu portafoli artístic i en els seus projectes d’art i ciència. “An Artistic Research on Modeling Voices” és el projecte que Arnal desenvolupa en el marc d’aquesta residència. Més enllà d’explorar la síntesi de veu i la transferència de timbre, el projecte té com a objectiu generar un model de models, una veu digital personalitzable que pugui ser alhora un instrument musical i digital capaç de reproduir totes les possibilitats d’una veu humana, amb aplicacions que puguin ser tan il·limitades com una veu sintètica. “An Artistic Research on Modeling Voices” és el projecte que Arnal desenvolupa en el marc d’aquesta residència. Més enllà d’explorar la síntesi de veu i la transferència de timbre, el projecte té com a objectiu generar un model de models, una veu digital personalitzable que pugui ser alhora un instrument musical i digital capaç de reproduir totes les possibilitats d’una veu humana, amb aplicacions que puguin ser tan il·limitades com una veu sintètica.

Michail Rybakov, artista visual i investigador, explora el moviment en el món quotidià. Questiona la seva lògica, com ens condiciona i com entendre la coreografia del moviment. Ha estudiat art dels nous mitjans i disseny industrial a la Universitat Estatal d’Art i Disseny de Karlsruhe, Alemanya. “The Body and The City” és el nom del projecte que Rybakov realitza durant aquesta residència. L’enfocament del projecte és l’exploració de l’espai personal en les ciutats. Quant espai personal està disponible per als habitants de la ciutat? On poden anar les persones i on van? Què és l’espai personal i com negocien les persones l’espai personal en llocs concorreguts on no hi ha prou espai? El projecte explora el concepte d’espai personal i les situacions que l’afecten en els entorns urbans i com fer visibles aquestes experiències, mostrant entre altres, com certs llocs i/o situacions afecten l’espai personal.

Amb una sòlida formació en música, dansa contemporània i gràfics en temps real, Natan Sinigaglia crea llenços on els llenguatges perden les seves fronteres i comparteixen formes i significats. Els resultats de la seva pràctica artística abasten actuacions audiovisuals en directe, obres d’art digital i instal·lacions multisensories interactives i immersives. La seva trajectòria està profundament influïda per la recerca d’un significat orgànic dins del mitjà digital, intentant integrar perfectament la tecnologia en les formes tradicionals d’expressió. “Symbody”, el seu projecte en aquesta residència, explora les connexions complexes entre el moviment del cos humà i la síntesi de so, per desentranyar els aspectes multifacètics del moviment humà. El projecte aspira a estendre la seva influència més enllà dels límits de l’art, aventurant-se en importants àmbits d’investigació científica i progrés social. “Symbody” té com a objectiu revelar la interacció dinàmica entre els moviments corporals i el so mitjançant la creació d’una caixa d’eines personalitzada i ajustable.

Richard Vijgen és un artista que tradueix les dimensions tecnològiques invisibles i sovint abstractes de la realitat en experiències estètiques i poètiques. Mitjançant la visualització artística de dades (científiques), busca ampliar la percepció del nostre entorn per incloure capes tecnològiques i de comunicació. El seu objectiu és crear un diàleg entre la perspectiva humana i el món incorpori de les xarxes digitals, els algoritmes i la comunicació sense fils, i veure com originen i transformen l’espai. “Electric Atmospheres” explora les dimensions invisibles de la comunicació sense fils en un context urbà. Les ones electromagnètiques són un mitjà espacial que habita en llocs com ciutats, edificis i els nostres cossos. Són tridimensionals i interactuen amb el seu entorn. A mesura que ens movem per una ciutat amb els nostres telèfons mòbils, portem una “aura” electromagnètica que es desplaça a través dels edificis i canvia de forma en reacció a les seves propietats físiques i elèctriques. Què passaria si poguéssim veure aquesta dimensió? Com es veu el món quan visualitzes la interacció entre l’arquitectura i la informació?

Hiền Hoang és una artista multimèdia vietnamita establerta a Alemanya. Té un màster en fotografia i disseny per HAW Hamburg. El seu repertori artístic inclou fotografia, instal·lació, performance, cinema, RV i arte objecte. L’obra de Hoang explora els valors socials, la transformació de materials i la complexa interacció de la identitat a través de l’autointervenció. El projecte “Garden of Entanglement” aprofundeix en la vibració i ressonància dels arbres urbans sota el moviment humà, difuminant les fronteres entre l’art, la ciència i la consciència ambiental. Utilitzant acceleròmetres sísmics i d’alta sensibilitat juntament amb escaneig 3D i programari com Unreal Engine, Covise, Matlab i Max/msp, el seu objectiu és comprendre com els arbres ressonen amb diverses longituds de freqüència. L’artista busca crear experiències immersives que connectin íntimament els públics amb la ressonància dinàmica dels arbres.